Ell diu que és la millor pel-lícula que ha vist mai. Ho diu de moltes, això.
De la finestra estant, els testos florits, els arbres alçats, l’aire no se sent i el cel estiuenc que es pon. Gairebé com –ostres, ara fa més de trenta anys!-quan escrivia postals, en castellà, a les amigues d’escola del poble del costat perquè les vacances ens feien tan tan lluny…
De la Siegessaüle, les trapezistes volen, els àngels s’enamoren, els U2 d’abans canten i el cel groguenc esclata damunt la taula. Gairebé com tot just fa un any quan a Berlin fèiem fotos de les branques dels arbres a les basses del Zoologischer Garten, tan tan a prop…
La millor pel-lícula que he vist mai, aquesta.
Foto: http://www.subadictos.net/
WIMA WENDERS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada