He sentit a dir que en el món de les TIC ets el que comparteixes. També he sentit, aplicat a les TIC en educació, que és important que els arbres no ens ocultin el bosc. I també que no s'ha de confondre l'eina amb la finalitat. M'han dit que això de les TIC és un miratge que ens complica la vida i també que és la vuitena meravella, que els alumnes i els professors aprenem molt i que és un embolic que no serveix per a res... De fet, he sentit de tot.
Per sortir de dubtes, doncs, i formar-me una opinió pròpia fonamentada, un dia vaig decidir posar en pràctica una certa filosofia edupunk, amb les idees del qual combrego força, i que diu Just do it...
I vaig tirar-me a la piscina.
Vaig sol·licitar un espai Wiki, vaig atrevir-me a usar el Facebook com a eina de classe, vaig obrir un canal al Youtube, una col·lega em va visitar a l'aula, vam filmar els alumnes... Val a dir que jo venia de fer unes sessions d'aprenentatge entre iguals, també anomenat aprenentatge cooperatiu, i estava doblement estimulat.
És possible que haguéssim pogut fer el mateix sense fer servir totes aquestes eines, però es tractava d'un experiment, diguem-ho així, i per això ho vam fer així.
Per no allargar-me excessivament en aquesta publicació, fent clic aquí es pot accedir a l'informe final, més o menys tècnic, que vam fer, de manera que és fàcil fer-se una idea de com vam treballar.
A grans trets, la idea era induir els alumnes a la reflexió sobre totes les fases del procés de redacció, amb el benentès que consideràvem, i considerem, que aquesta és la pràctica més global possible en una classe de llengua. D'aquí que l'enunciat fos tan obert: Redacteu un article d'opinió de 200 paraules, que sortirà publicat, amb el nom i el cognoms dels autors, a la revista municipal. Això darrer no era cap broma, de fet els articles ja han sortit publicats.
I vam començar la feina. Explicat ràpidament, els alumnes, en grups de cinc, havien de negociar i acordar un tema, havien de fer una pluja d'idees tan extensa com fos possible, havien de seleccionar aquestes idees, agrupar les principals i associar-n'hi de secundàries. Havien d'elaborar rotativament un primer esborrany, és a dir, un paràgraf cada membre. Després, calia repassar tot el text entre tots i en veu alta, de manera que col·lectivament fessin aportacions susceptibles de millorar el text i les justifiquessin. En aquest punt, per exemple, no acceptàvem un "així no queda bé" però sí un "així no queda bé perquè..."
Després d'aquesta fase, havien de redactar el text definitiu, amb les millores incorporades, i fer-lo arribar a un altre grup, que avaluava i corregia el text. Tenien el suport d'una graella que vam elaborar nosaltres i que es pot consultar a l'informe, a travésde la qual havien de justificar totes les correccions i les observacions que hi feien i proposar una opció de millora.
I finalment, havien de penjar el text al wiki. El resultat final de tot això, el teniu aquí. (Els articles ja han sortit publicats a la revista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada