Curs 1989-1990. A 3r de BUP, fent de dependenta d'una pastisseria, decisió conscientment presa: parlaré als clients sempre en català i sempre que m'entenguin o siguin capaços d'entendre'm. Malgrat tot, no sóc la mestressa i després d'un "hábleme en cristiano", "pues en cristiano".
Curs 1994-1995. En una universitat francesa del Massís Central, classes de català a estudiants francesos amb el Digui, digui. I rebent cartes dels amics i la família: el pare intenta escriure en català, mètode transcripció fonètica a la seva manera. La mare ho fa directament en castellà.
Privar una persona d'expressar-se en la seva llengua materna, privar-la d'aprendre-la és un crim.
Cada cultura hauria de poder garantir la seva "llengua materna" i el seu aprenentatge en el seu espai i en els espais on no en fos la cultura pròpia. I és que és impossible deslligar el dret a expressar-se i a aprendre la pròpia llengua del de respectar i potser també aprendre la/les llengua/llengües de l'altre/ dels altres !
I ara, el mateix tema, però amb una mica d'humor, el vídeo de la cançó Jennifer que segur que ja coneixeu...
... i ara el Jordi Pujol recitant-la...
Potser podeu fer alguna explotació didàctica amb els joves de l'ESO i BTX amb un tema de plena actualitat, però sobretot que toca a tots.
Espero que hàgiu assaborit un bon estiu i que hàgiu començat el curs més o menys mogut...
Us recomano l'article de la MAR: val molt la pena! I els deures del CARLOS ? Ja els teniu fets ?
Wima Wenders
Efectivament, l'article sobre l'Emilia Fereiro és molt lúcid i ben treballat. Quant als deures d'en Carlos, com que jo treballo amb adults, se'm fa difícil fer-los.
ResponEliminaPer cert, suposo que ningú es va perdre Terra Baixa, oi?
Mirarem que l'olla vagi fent xup-xup.
Sergi C.