dissabte, 30 de juliol del 2011

Certament, Freaks, no deixa indiferent

L'aspecte físic dels personatges, potser, ens condiciona a l'hora de valorar la seva conducta; qui és bo, qui dolent?
Caldria valorar l'essència de les seves actituds, deixant de banda aquest condicionant, per tal d'analitzar què els fa actuar com ho fan.
Lletjor, monstruositat interior, ràbia...

Certament, Freaks, no deixa indiferent.

Rmm

dimecres, 27 de juliol del 2011

Sobre la pel·lícula Freaks

S’ha de reconèixer que Freaks és una d’aquelles pel·lícules que no deixa indiferent l'espectador. Després de veure-la, m’han assaltar algunes preguntes: Als homes i dones del circ, els uneix l'amor o la por? Al final de la pel·lícula, actuen per solidaritat o simplement per identificació? El Hans és veritablement una víctima o un home que juga a ser una víctima? Diuen que la unió dels homes fa la força; però, en aquest cas, no comporta també la pèrdua de la dignitat del grup, després de la seva abjecta actuació al final de la pel·lícula?  

El Hans no em desperta pena, sinó més aviat rebuig, i no pel seu aspecte, sinó per la seva actitud. És cert que ha patit molt al llarg de la seva vida, com segurament també han patit la resta dels seus companys del circ, però té la llibertat de ser ell mateix i no l'aprofita. El gran drama de la pel·lícula neix exactament de la no acceptació de la seva pròpia naturalesa. Vol ser valorat, ni que sigui pels seus diners, per una dona que sap que no podrà estimar-lo mai, una dona maca, d’estatura normal, que respon als convencionalismes d’una bellesa clàssica. El Hans manifesta uns gustos convencionals perquè creu que d'aquesta manera s'apropa més a la gent que ell considera normal.

I a la recerca d'aquesta normalitat és converteix en un home covard i masclista: presumeix de dona “normal” davant dels altres homes “normals” i manifesta a una dona, la Frida, en una escena de la pel·lícula, que no pensa deixar que cap dona el mani.  

El Hans no és cap innocent, ens deixem entendrir per la seva aparença de nen que necessita protecció, i s’aprofita d'això per col·locar-se al lloc de víctima, un lloc des del qual li resulta fàcil despertar la set de venjança dels seus companys del circ envers la “dona dolenta”.



De tots els personatges em quedo, sense dubte, amb la Frida. És el paradigma de la bellesa interior. Aquesta dona de veu fràgil i cos infantil és capaç de dir en cada moment el que pensa. Manifesta els seus sentiments al Hans i parla sobre ell a la seva rival amb una sinceritat colpidora. El primer cop que comparteix escena amb ella, la veiem damunt d'un cavall, que per a la seva estatura resulta enorme i amenaçador, sense abaixar la mirada en cap moment. I després del desenllaç fatal, torna al costat del Hans, perquè mai l'ha deixat d'estimar. Manté la seva dignitat com a persona en tot moment, mentre que la del Hans es va perdent a mesura que renuncia a sí mateix.

Per a mi, el final de la pel·lícula representa el triomf de la histèria col·lectiva, de la barbàrie. Els personatges perden la seva individualitat i es converteixen en una massa cruel i abjecta, quan, com a serps arrossegant-se pel fang, arriben fins a la seva víctima per destrossar-la sense pietat. No crec que els uneixi l'amor, sinó la identificació, l'odi acumulat durant anys de marginalitat. I arran d'això un es pregunta, com es gestiona l’odi? Què podem fer amb ell perquè no ens faci mal? Seria un bon contingut d'educació emocional per tractar amb els nostres alumnes, que tantes dificultats tenen per gestionar les seves emocions.

Mar M.





dissabte, 23 de juliol del 2011

Quines ulleres ens posem, quan ensenyem llengua?


Fa ja uns 25 anys J. M. Castellà, G. Bordons i P. Munné van publicar la sèrie Trèvol per a l'ensenyament del català. Va ser un llibre molt innovador que es va fer servir tant a l'ensenyament d'adults com al'aleshores BUP. L'enfocament que s'hi adoptava era clarament comunicatiu, posant sobre la taula que la llengua no es pot estudiar fora dels usos socials. Això era innovador en el seu moment i 25 anys més tard continua sent-ho. Per què? És que no hem avançat gens? És indici, aquest fet, d'un fracàs col·lectiu? Jo crec que la resposta global a aquests interrogants podria ser la següent: ensenyar llengua és una activitat molt complexa que reclama sempre repensar la pròpia pràctica. Aquest text genial de J. M Castellà, publicat a Llengua i ús el 2005 (núm. 33), ens ajudarà a fer aquest tipus de reflexió.

divendres, 22 de juliol del 2011

Emilia Ferreiro, un referent imprescindible per als professors de llengua


Al llarg del curset hem fet referència diversos cops a la professora Emilia Ferreiro i a les seves sàvies aportacions. El setembre passat va fer una visita als responsables del magnífic portal leer.es, del Ministerio de Educación, i aquí en teniu una referència sencera. Animo el lector d'aquest post a explorar els diversos enllaços que hi ha.

dimarts, 19 de juliol del 2011

"Que què en penso, del curset? I a tu què et sembla!!!???"

Aquí teniu, oh anònims i no tan anònim lectors d'aquest humil blog, el resultat de les opinions dels professors que heu assistit al curset. Recordem per a aquells que us heu afegit al blog amb posterioritat que es tracta de les valoracions del curset sobre ensenyament de llengua i literatura impartit la segona setmana de juliol en el marc de l'Escola d'Estiu del Col·legi de Llicenciats.

La llegenda s'ha d'interpretar en termes de "gens o poc" o "força o molt" positiu.



Gràcies!!!

Les TIC a l'aula de llengua i literatura

Al llarg del curset hem fet algunes referències a l'ús de les TIC per ensenyar i aprendre llengua i literatura. Reconec que ha estat un tast minso comparat amb lesexpectatives que alguns de vosaltres teníeu sobre aquest tema. De tota manera hem fet un blog i una wiki i jo espero que no es morin i que es vagin alimentant amb les aportacions de tots, mésenllà de les fronteres temporals (una setmana) d'aquest curset d'estiu del Col·legi de Llicenciats.

I aquesta esperança és al darrera, en certa manera, d'haver tractat de lluny les TIC a l'aula: aquest no era un curset de TIC sinó de llengua i literatura. I jo crec que la regla d'or del professor de llengua interessat en el sentit del seu ofici ha de ser "Posa les TIC al servei de l'ensenyament de llengua i no a l'inrevés". Crec que professors de referència com aquest i aquesta hi estarien d'acord.

En definitiva, i si volem ser conseqüents, és ara que ens toca explorar el blog ("Tot fent bullir l'olla") i la wiki ("Tot fent bullir la wikiolla") elaborats.

Mireu-vos aquesta wiki d'un grup

d'alumnes de 4t!

Ànims!

dilluns, 18 de juliol del 2011

A la recerca dels tresors perduts

Hola, companys,


Tenint en compte alguna de les tasques que vam fer, he pensat que aquesta informació pot ser interessant.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya ha programat un seguit d'activitats per commemorar el 30è aniversari de la primera pel·lícula d'Indiana Jones. Us enganxo un resum de les activitats, tot i que podeu informar-vos-en amb més detall aquí.

Projeccions de pel·lícules
  • A la recerca de l’Arca Perduda: dissabte 23 de juliol a les 18.30 h
  • Indiana Jones i el Temple Maleït: dissabte 6 d'agost a les 18.30 h
     
  • Indiana Jones i l’Última Croada: dissabte 20 d'agost a les 18.30 h
  • Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall: dissabte 10 de setembre a les 18.30 h
Abans de la pel·lícula es farà una presentació en la qual es comentaran les anècdotes de la pel·lícula.
Totes les activitats són gratuites

Fins aviat!


Sergi Cercós