Fa ja uns 25 anys J. M. Castellà, G. Bordons i P. Munné van publicar la sèrie Trèvol per a l'ensenyament del català. Va ser un llibre molt innovador que es va fer servir tant a l'ensenyament d'adults com al'aleshores BUP. L'enfocament que s'hi adoptava era clarament comunicatiu, posant sobre la taula que la llengua no es pot estudiar fora dels usos socials. Això era innovador en el seu moment i 25 anys més tard continua sent-ho. Per què? És que no hem avançat gens? És indici, aquest fet, d'un fracàs col·lectiu? Jo crec que la resposta global a aquests interrogants podria ser la següent: ensenyar llengua és una activitat molt complexa que reclama sempre repensar la pròpia pràctica. Aquest text genial de J. M Castellà, publicat a Llengua i ús el 2005 (núm. 33), ens ajudarà a fer aquest tipus de reflexió.
Jo crec que les ulleres que usem habitualment no estan gaire ben graduades!
ResponElimina