divendres, 22 de juliol del 2011

Emilia Ferreiro, un referent imprescindible per als professors de llengua


Al llarg del curset hem fet referència diversos cops a la professora Emilia Ferreiro i a les seves sàvies aportacions. El setembre passat va fer una visita als responsables del magnífic portal leer.es, del Ministerio de Educación, i aquí en teniu una referència sencera. Animo el lector d'aquest post a explorar els diversos enllaços que hi ha.

dimarts, 19 de juliol del 2011

"Que què en penso, del curset? I a tu què et sembla!!!???"

Aquí teniu, oh anònims i no tan anònim lectors d'aquest humil blog, el resultat de les opinions dels professors que heu assistit al curset. Recordem per a aquells que us heu afegit al blog amb posterioritat que es tracta de les valoracions del curset sobre ensenyament de llengua i literatura impartit la segona setmana de juliol en el marc de l'Escola d'Estiu del Col·legi de Llicenciats.

La llegenda s'ha d'interpretar en termes de "gens o poc" o "força o molt" positiu.



Gràcies!!!

Les TIC a l'aula de llengua i literatura

Al llarg del curset hem fet algunes referències a l'ús de les TIC per ensenyar i aprendre llengua i literatura. Reconec que ha estat un tast minso comparat amb lesexpectatives que alguns de vosaltres teníeu sobre aquest tema. De tota manera hem fet un blog i una wiki i jo espero que no es morin i que es vagin alimentant amb les aportacions de tots, mésenllà de les fronteres temporals (una setmana) d'aquest curset d'estiu del Col·legi de Llicenciats.

I aquesta esperança és al darrera, en certa manera, d'haver tractat de lluny les TIC a l'aula: aquest no era un curset de TIC sinó de llengua i literatura. I jo crec que la regla d'or del professor de llengua interessat en el sentit del seu ofici ha de ser "Posa les TIC al servei de l'ensenyament de llengua i no a l'inrevés". Crec que professors de referència com aquest i aquesta hi estarien d'acord.

En definitiva, i si volem ser conseqüents, és ara que ens toca explorar el blog ("Tot fent bullir l'olla") i la wiki ("Tot fent bullir la wikiolla") elaborats.

Mireu-vos aquesta wiki d'un grup

d'alumnes de 4t!

Ànims!

dilluns, 18 de juliol del 2011

A la recerca dels tresors perduts

Hola, companys,


Tenint en compte alguna de les tasques que vam fer, he pensat que aquesta informació pot ser interessant.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya ha programat un seguit d'activitats per commemorar el 30è aniversari de la primera pel·lícula d'Indiana Jones. Us enganxo un resum de les activitats, tot i que podeu informar-vos-en amb més detall aquí.

Projeccions de pel·lícules
  • A la recerca de l’Arca Perduda: dissabte 23 de juliol a les 18.30 h
  • Indiana Jones i el Temple Maleït: dissabte 6 d'agost a les 18.30 h
     
  • Indiana Jones i l’Última Croada: dissabte 20 d'agost a les 18.30 h
  • Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall: dissabte 10 de setembre a les 18.30 h
Abans de la pel·lícula es farà una presentació en la qual es comentaran les anècdotes de la pel·lícula.
Totes les activitats són gratuites

Fins aviat!


Sergi Cercós

divendres, 15 de juliol del 2011

El meu clauer

Va ser en l'any 2002, quan vaig comprar-me un cotxe nou, que la meva germana em va regalar un clauer amb un eriçó. Des d'aleshores sempre el porto a la meva bossa.

Durant aquest temps, moltes coses han canviat i he canviat moltes coses: de bossa, de moneder, de mòbil... però no de clauer.

Aquest eriçó roman avui quasi bé tal i com era; ara una mica més brut i sense una etiqueta amb la seva marca. El cordill que el lliga a l'anella i fa poc va estar a punt de trencar-se, ben cosit, el permet mantenir-se com el clauer que és des de fa nou anys.

A reveure!!!!!

MI PISTOLA DE AGUA





La pistola de agua fue un regalo de mi padre. Una tarde apareció en casa con el arma de juguete y comenzó a dispararla contra mí, mientras me perseguía frenéticamente por todas partes. Era verano y hacía muchísimo calor. Recuerdo el contacto de la piel con el agua como una experiencia incomparable. Recuerdo también haber aprendido inmediatamente a apretar el gatillo con el mismo pícaro apasionamiento de mi padre. Pero, desafortunadamente, también tuvieron un fuerte componente pasional los puñetazos y patadas que me propinó, sólo unos días después, la primera de mis víctimas, después de ser sorprendida por un chorro abundante de agua en la nuca.

“No vuelvas a mojarme nunca más con eso, idiota”, me espetó con una sonrisa burlesca después de la gran paliza. Me dolía todo el cuerpo. Entendí entonces por qué las malas lenguas infantiles llamaban a aquella chica la Mole, pero no podía consentir que hubiera llamado despectivamente eso al regalo de mi padre. Así que me recompuse como pude, haciendo acopio de fuerzas y salí en defensa de la pistola ultrajada. Estiré los brazos hacia delante y aferré las manos al arma, apuntando la cabeza de la Mole.

Shhhhhsssssss, un nuevo chorro de agua se abrió camino en el aire hasta llegar a ella, pero esta vez no a su cogote, sino a su cara, que se contrajo en un gesto hostil.

La Mole enseguida reaccionó: ¡Paf! Después del contacto certero de su puño derecho contra mi ojo izquierdo, me desploqué en el suelo. A mi lado, yacía mi pistola de agua. Me sentía vencida, física y moralmente, pero acompañada.

Hoy miro la pistola, como se miran, con el tiempo, los juguetes de la infancia, con ojos sentimentales. Y me resulta entrañable escuchar su lenguaje susurrante de agua pacífica. Es curioso cómo los años y la experiencia han hecho que pueda observar aquel suceso con otros ojos. Ahora estoy convencida de que aquel día gané aquella pelea justo en el preciso instante en el que pensé que la había perdido.